Lleó de Plata 2015
Biennal de Venècia
Lleó de Plata 2015
Biennal de Venècia
El 3 d’agost de 2015, el treball de l’Agrupación Señor Serrano va ser guardonat amb el Lleó de Plata a la innovació teatral de la Biennal de Venècia en un acte celebrat al Palazzo Ca’ Giustinian. Nosaltres estem molt orgullosos del premi i creiem que no és del tot immerescut. No obstant això, no tothom opina el mateix. És de justícia portar aquí la veu dels dissidents:
“L’única veritable decepció del festival va ser l’Agrupación Señor Serrano a la qual aquest any se li va concedir el Lleó de Plata a la innovació teatral (se’ns escapa la possible raó per merèixer-lo): espavilats i maliciosos van presentar un espectacle en què la persecució dels indis americans, la caça d’Ahab a Moby Dick i la captura de Bin Laden es posen en el mateix pla. Sobre unes tarimes, una sèrie de maquetes del refugi de Bin Laden al Pakistan, soldats de plàstic i avions en miniatura: un càmera amplifica tot això en una gran pantalla, com hem ja vist en tants espectacles. No sé on volia anar a parar tot això, des d’un punt de vista ideològic i polític, tret que es pretengués mostrar trivialment la imbricació de ficció i realitat. Ja veus tu, quina novetat!”
Anna Bandettini, La Repubblica (16.08.2015).
Estrenada el 19 de març de 2011 al Festival Tilt de Perpinyà.
Quatre performers, onze maquetes i centenars d’ossets de goma conformen el món on es desenvolupa Katastrophe: una faula idiota sobre la Civilització humana, centrada en les catàstrofes. En aquest marc, els ossets patiran terratrèmols, marees negres, guerres i exterminis. Tot això realitzat en viu a través d’experiments químics i accions subversives. Emmarcant l’espai, tres grans pantalles submergeixen l’espectador en aquest món pop de caos, joc i destrucció.
Katastrophe planteja si hi ha alguna diferència entre una catàstrofe natural, una catàstrofe ‘natural’ provocada per l’home i una catàstrofe humana. O dit d’una altra manera, si les morts provocades per un tsunami són equiparables a les causades per una fuita radioactiva o a les produïdes per una bomba atòmica. Nosaltres tenim una idea molt clara sobre això.
Mitjançant la manipulació dels ossets i les maquetes, Katastrophe proposa un recorregut per la incidència que les catàstrofes han tingut en la història humana i la relació que s’ha pogut establir al llarg del temps entre la violència natural i la violència de l’home.. Així, l’obra segueix el fil que ens porta des de la Naturalesa expressant-se sobre/contra si mateixa (són una catàstrofe les erupcions massives del càmbric que van acabar amb la meitat dels boscos de la Terra?) fins a l’home expressant sobre/contra si mateix (què empeny a una comunitat a perseguir-ne i exterminar-ne una altra?).
Pel camí que va des de la primera glaciació fins als camps d’extermini del segle XX Katastrophe mostra també les cares dels homes (dels ossets…) que han patit les accions de la Natura, mostra a aquests mateixos homes manipulant-la i també a la natura manipulada girant-se contra el seu manipulador.
I tot això per plantejar la qüestió principal de la peça: la indiferència cap als homes de l’acció de la natura justifica la indiferència de l’ésser humà cap a ell mateix?.
Katastrophe es nodreix del llenguatge escènic que defineix l’Agrupació Señor Serrano: performance, dansa, teatre físic, vídeo en escena i tecnologia interactiva.
Idea original: Àlex Serrano i Pau Palacios / Creadors – Performers: Diego Anido, Martí Sánchez-Fibla, Àlex Serrano i Pau Palacios / Producció – Ajudant de direcció: Barbara Bloin / Aplicació interactiva: Martí Sánchez-Fibla / Realització de vídeo: Josep Maria Marimon / Construcció de màscares: Silvia Delagneau / Assessor de llums: Alex Aviñoa / Assessora científica: Irene Lapuente. La Mandarina de Newton / Música: Roger Costa (temes Gummies, Spaces i Metals) / Cantant: Susanna Abellán (Gummies) / Assessor del projecte: Víctor Molina / Management: Art Republic.
Festival Hybrides de Montpellier i Agrupación Señor Serrano.
Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de la Generalitat de Catalunya, Centre National des Écritures du Spectacle, Stalker Teatro, Programme Odyssée – ACCR du Ministère de la Culture et de la Communication, Sala Beckett, Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM), Institut Ramon Llull.
Premi Wojciech Olejnik i Premi del Jurat a l’Espectacle Més Creatiu, Festival PIHT 2013, Varsòvia (Polònia).
Premi Especial del Jurat, Festival Banialuka 2012, Bielsko Biala (Polònia).