Lleó de Plata 2015
Biennal de Venècia
Lleó de Plata 2015
Biennal de Venècia
El 3 d’agost de 2015, el treball de l’Agrupación Señor Serrano va ser guardonat amb el Lleó de Plata a la innovació teatral de la Biennal de Venècia en un acte celebrat al Palazzo Ca’ Giustinian. Nosaltres estem molt orgullosos del premi i creiem que no és del tot immerescut. No obstant això, no tothom opina el mateix. És de justícia portar aquí la veu dels dissidents:
“L’única veritable decepció del festival va ser l’Agrupación Señor Serrano a la qual aquest any se li va concedir el Lleó de Plata a la innovació teatral (se’ns escapa la possible raó per merèixer-lo): espavilats i maliciosos van presentar un espectacle en què la persecució dels indis americans, la caça d’Ahab a Moby Dick i la captura de Bin Laden es posen en el mateix pla. Sobre unes tarimes, una sèrie de maquetes del refugi de Bin Laden al Pakistan, soldats de plàstic i avions en miniatura: un càmera amplifica tot això en una gran pantalla, com hem ja vist en tants espectacles. No sé on volia anar a parar tot això, des d’un punt de vista ideològic i polític, tret que es pretengués mostrar trivialment la imbricació de ficció i realitat. Ja veus tu, quina novetat!”
Anna Bandettini, La Repubblica (16.08.2015).
Estrenada el 17 d’abril de 2010 al Festival TNT, Terrassa.
Interpretada per tres performers, deu magnetòfons, un vídeo VHS, una sandwichera elèctrica i desenes de globus inflables, Memo explora els mecanismes de construcció de la memòria a través d’una posada en escena recolzada en la dansa, la creació sonora i el vídeo en directe. Una determinada experiència posa en marxa el nostre cervell i de cop queda fixada com a record en la nostra memòria. En un primer moment sembla que el record és fixe, però les imatges que atresorem amb voluntat perenne canvien constantment: són contaminades per noves experiències, alterades per elements d’altres records semblants i pentinades pel temps.
Memo succeeix a la Secció d’Aniversaris Singulars de la Memòria d’una persona qualsevol, on tres individus esperen pacientment l’entrada de les experiències d’aquesta persona i s’encarreguen de construir, mantenir i transmetre els seus records, en una lluita constant per conservar-los immutables. I és que, segurament, aquesta lluita contra la inexorable caducitat dels records, tot i saber-la estèril i abocada al fracàs, està al nucli d’allò que ens defineix com a éssers. Com és habitual a les produccions de l’Agrupación Señor Serrano, Memo es formalitza a través de la barreja de llenguatges i disciplines. Un grup de tres ballarins-performers conforma el cos físic de la peça, a través de la coreografia i, sobretot, de partitures de moviment i acció. Són ells que suporten el pes principal de la dramatúrgia a partir de l’execució de les diferents escenes, basades en la manipulació d’objectes, en coreografies, elements multimèdia i d’altres recursos físics i visuals.
Com ha estat recurrent en la nostra trajectòria, la captura de vídeo en viu i l’aplicació d’efectes d’imatge en temps real és una de les eines més destacades de la peça, augmentant, fraccionant, multiplicant o deformant allò que succeeix en escena per afegir significat a l’acció. El resultant final de Memo es el d’una peça de teatre visual/dansa amb predomini de la composició plàstica, sonora i gestual.
Director: Àlex Serrano / Dramatúrgia: Pau Palacios i Àlex Serrano / Performers – creadors: Diego Anido, Susana Gómez, Pau Bachero i Claudia SolWat / Aplicació interactiva de vídeo: Martí Sánchez Fibla / Coreografia: Claudia SolWat / Espai sonor i música: Sebastián García Ferro / Diseny de llums – Vestuari: Isabel Franco / Assistent de direcció – Producció: Barbara Bloin i Pablo Rosal / Videocreació: Josep Maria Marimon / Assessor del projecte: Víctor Molina.
Festival TNT – Terrassa Noves Tendències i Agrupación Señor Serrano.
CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts – Generalitat de Catalunya) i L’Estruch de Sabadell.
Premi a Millor Projecte de Posada en Escena 2010, Institut del Teatre de Barcelona.