Mil tristos tigres

Lleó de Plata 2015
Biennal de Venècia

El 3 d’agost de 2015, el treball de l’Agrupación Señor Serrano va ser guardonat amb el Lleó de Plata a la innovació teatral de la Biennal de Venècia en un acte celebrat al Palazzo Ca’ Giustinian. Nosaltres estem molt orgullosos del premi i creiem que no és del tot immerescut. No obstant això, no tothom opina el mateix. És de justícia portar aquí la veu dels dissidents:
“L’única veritable decepció del festival va ser l’Agrupación Señor Serrano a la qual aquest any se li va concedir el Lleó de Plata a la innovació teatral (se’ns escapa la possible raó per merèixer-lo): espavilats i maliciosos van presentar un espectacle en què la persecució dels indis americans, la caça d’Ahab a Moby Dick i la captura de Bin Laden es posen en el mateix pla. Sobre unes tarimes, una sèrie de maquetes del refugi de Bin Laden al Pakistan, soldats de plàstic i avions en miniatura: un càmera amplifica tot això en una gran pantalla, com hem ja vist en tants espectacles. No sé on volia anar a parar tot això, des d’un punt de vista ideològic i polític, tret que es pretengués mostrar trivialment la imbricació de ficció i realitat. Ja veus tu, quina novetat!”
Anna Bandettini, La Repubblica (16.08.2015).

Mil tristos tigres

Estrenada el 12 d’octubre de 2006 al Festival PNRM, Olot.

Autòpsia és una trilogia escènica construïda entorn de tres eixos temàtics: la Solitud, la Culpa i la Resurrecció. Les tres parts d’aquesta trilogia, Autòpsia, Mil tristos tigres i Europa, exploren respectivament aquests temes a través d’una dramatúrgia que es recolza en el llenguatge del teatre visual, la dansa, la màgia i la performance, i que integra elements de vídeo i multimèdia en la seva formalització. Mil tristos tigres, la segona part d’aquesta trilogia, parteix d’una reflexió sobre la noció de culpabilitat.

“I és que trobem la culpa per tot arreu, sota cada pedra, dins cada paraula, en cada estació de metro i en cada anunci de televisió. I és una culpa que no explica històries, sinó que simplement esclata arrasant amb tot el que té al seu costat. Una culpa que neteja tot el paisatge, que ho difumina tot, que gairebé purifica. I potser és aquesta destrucció detergent el que permet crear alguna cosa. Una cosa que poder fer esclatar novament.”

Lleó de Plata 2015
Biennal de Venècia

Produccions

Equip

Una producció de