Lleó de Plata 2015
Biennal de Venècia
Lleó de Plata 2015
Biennal de Venècia
El 3 d’agost de 2015, el treball de l’Agrupación Señor Serrano va ser guardonat amb el Lleó de Plata a la innovació teatral de la Biennal de Venècia en un acte celebrat al Palazzo Ca’ Giustinian. Nosaltres estem molt orgullosos del premi i creiem que no és del tot immerescut. No obstant això, no tothom opina el mateix. És de justícia portar aquí la veu dels dissidents:
“L’única veritable decepció del festival va ser l’Agrupación Señor Serrano a la qual aquest any se li va concedir el Lleó de Plata a la innovació teatral (se’ns escapa la possible raó per merèixer-lo): espavilats i maliciosos van presentar un espectacle en què la persecució dels indis americans, la caça d’Ahab a Moby Dick i la captura de Bin Laden es posen en el mateix pla. Sobre unes tarimes, una sèrie de maquetes del refugi de Bin Laden al Pakistan, soldats de plàstic i avions en miniatura: un càmera amplifica tot això en una gran pantalla, com hem ja vist en tants espectacles. No sé on volia anar a parar tot això, des d’un punt de vista ideològic i polític, tret que es pretengués mostrar trivialment la imbricació de ficció i realitat. Ja veus tu, quina novetat!”
Anna Bandettini, La Repubblica (16.08.2015).
Estrenada el 12.04.2022 al Teatro de La Abadía (Madrid).
Producció actualment en gira.
Extinció és una escenificació visual de les misses de Batalla i pro Defunctis de Joan Cererols, una proposta poètica i visual sobre les notes de les misses, mitjançant una dramatúrgia que es desplega a través de l’ús de càmeres de vídeo, performance, objectes i projeccions de vídeo realitzades en directe.
Una nau espanyola baixa per primera vegada el riu Amazones, algú fa scroll a la galeria d’imatges buscant una foto, la galeria inferior d’una mina il·legal s’esfondra, apareix en pantalla una nova notificació d’Instagram, el rei d’Espanya escolta bocabadat una missa en honor seu, gotes de pols daurada en suspensió, plou fang, un professor d’anatomia busca el lloc de l’ànima, algú troba el restaurant més proper, 56 missatges sense llegir, crema l’interior de la selva, un rèquiem ressona en una catedral del Nou Món, una intel·ligència artificial especula sobre l’extinció de l’ésser humà, algú mira al cel, algú mira una sèrie, algú aixeca un fragment de mineral, algú aixeca un calze, algú aixeca un mòbil. Una gran pantalla dominant l’espai, diverses taules de treball, un plató on es roda una pel·lícula, tres performers-manipuladors, un director musical i un ensemble vocal i instrumental es troben en escena. Imatges estàtiques i extàtiques capturades en viu i transformades en temps real, performers entrant i sortint de diferents figures al·legòriques, la recerca de l’ànima, la recerca de coltan, el foc, eldorado, la sang, l’entreteniment pur i dur que ens infla com a una crispeta a punt d’explotar.
Dramatúrgia i direcció: Àlex Serrano i Pau Palacios / Direcció i ensemble musical: variable / Performers: Carlota Grau, Marcelo Borràs, Àlex Serrano i David Muñiz / Disseny d’il·luminació: Cube.bz / Vestuari i Escenografia: Lola Belles / Vídeo-programació: David Muñiz / Grafisme: Vicenç Viaplana / Ambientació sonora: Roger Costa Vendrell / Ajudant de dramatúrgia i direcció: Carlota Grau / Suport coreogràfic: Núria Guiu / Cap de producció: Barbara Bloin / Producció executiva: Paula S. Viteri / Management: Jordi Tort (FestArtist)
Teatro Real i del Teatro de La Abadía
Festival Internacional de Arte Sacro (FIAS 2022)