Silver Lion 2015 - Venice Biennale

Lleó de Plata 2015
Biennal de Venècia

Garden Center Europa

Estrenada el 15 de març de 2019 a l’Obertura Spring Festival – L’Auditori.
Producció actualment en gira.

Una llavor. Tot el que aquesta llavor necessita per florir: terra, aigua, llum, música, amor, democràcia, escolta, sexe, cultura. Una flor. Una peònia groga. Uns ideals, un projecte, un pla. La il·lusió per crear una comunitat millor. La posada en marxa del pla. I el seu fracàs. La humanitat, la seva imperfecció, les seves debilitats. La impossibilitat de transcendir. La violència, el foc, les cendres. La ràbia, la desesperació. I després, l’acceptació del fracàs. La tristesa, el lament malenconiós. Una pausa. Un moment de reflexió. I finalment, mirar-se, acariciar-se, besar-se, morrejar, confiar que tot pot tornar a sorgir. Una llavor.

Què significa la 9a Simfonia? És impossible saber quines intencions tenia Beethoven quan la va compondre. Tot el que podem fer és treure conjectures i per fer-ho necessitem tenir present el context del compositor. En els últims anys de la seva vida, Beethoven estava ja sumit en una sordesa profunda i aquest fet l’havia portat a apartar-se cada vegada més del món, empenyent-lo cap a l’abstracció. A més, Beethoven havia estat un apassionat defensor del projecte il·lustrat i de les promeses de Napoleó. No obstant això, la auto-coronació com a emperador del general, la seva derrota i la ubsegüent reordenació d’Europa sorgida després de la Restauració l’havien portat a desconfiar dels grans projectes polítics. I per tancar el cercle, a un nivell més íntim, els seus continus desenganys amorosos l’havien convertit en una persona cada cop més aïllada. I no obstant això, aquest home en aparença esquerp, desenganyat, de mal aspecte, pitjor salut i una actitud que alguns titllaven de misantropa, al final de la seva vida torna del seu aïllament no amb un cant d’odi, de desconfiança, d’escepticisme, sinó amb tot el contrari. Amb la seva última gran obra, Beethoven proposa un cant d’alegria, d’amor, d’universalisme, d’igualtat i germanor.
La lectura que proposem de la 9a Simfonia de Beethoven segueix la lògica dels seus moviments. Veiem en la simfonia un recorregut que comença amb la il·lusió per un projecte polític i vital de transformació, que passa per la decepció davant la impossibilitat de realitzar-lo, que continua amb l’acceptació d’aquest fracàs i que culmina amb una proposta de sortida, un aprofundiment en la il·lusió inicial, però modificada a partir del que s’ha après en el procés.

Equip

Creació: Àlex Serrano, Pau Palacios i Ferran Dordal / Performance: Àlex Serrano, Jordi Soler i Vicenç Viaplana / Disseny de llums: Cube.bz / Escenografia: Lola Belles i Àlex Serrano / Vestuari: Lola Belles / Creació gràfica: Gemma Peña / Video-creació: Jordi Soler / Video-programació: Vicenç Viaplana / Video-programació: Núria Guiu, Pablo Rosal, Agnès Jabbour, Marc Cartanyà, Arantza López, Malcolm McCarthy, Anna Serrano, Tamara Ndong, Jofre Carabén van der Meer, Babou Cham i Raphaëlle Pérez / Assessorament musical: Roger Costa Vendrell / Direcció tècnica: David Muñiz / Cap de producció: Barbara Bloin / Producció executiva: Paula Sáenz de Viteri

Una producció de

L’Auditori de Barcelona per a l’Obertura Spring Festival 2019

We love logos

Supporters Logos
Torna a dalt