Silver Lion 2015 - Venice Biennale

Lleó de Plata 2015
Biennal de Venècia

EXTINCIÓ

Estrena el 12 d’abril de 2022 al Teatro de la Abadía (Madrid)

“Extinció” és una exploració visual sobre l’extractivisme al segle 21, una proposta escènica d’Agrupación Señor Serrano sobre la Missa de Batalla i la Missa pro Defunctis de Joan Cererols, interpretades amb instruments històrics en directe per l’ensemble Nereydas sota la direcció musical de Javier Ulisses Illán. “Extinció” és una producció del Teatro Real i del Teatro de la Abadía.

Una nau espanyola descendeix per primera vegada el riu Amazones, algú fa scroll a la galeria d’imatges buscant una foto, la galeria inferior d’una mina il·legal s’esfondra, Felip IV escolta bocabadat una missa en el seu honor, apareix a la pantalla una nova notificació d’instagram, un cos cobert de pols daurat, plou fang, un professor d’anatomia busca el lloc de l’ànima, algú troba el restaurant més proper, 56 missatges sense llegir, crema l’interior de la selva, un rèquiem ressona en una catedral del Nou Món, algú mira el cel, algú aixeca una fragment de mineral, algú aixeca un calze, algú aixeca un telèfon.

Agrupación Señor Serrano proposa una escenificació visual de les misses de Batalla i pro Defunctis de Joan Cererols mitjançant un dispositiu escènic de cinema-en-temps-real. Es tracta de crear un discurs poètic i visual sobre les sonoritats de les misses, aportant una lectura contemporània i singular de les mateixes a través d’una dramatúrgia que es desplega mitjançant l’ús de càmeres de vídeo, maquetes, objectes i projeccions de vídeo realitzades en directe. Una gran pantalla dominant l’espai, diverses taules de treball, un plató on es roda una pel·lícula mostrada en temps real, cinc performers-manipuladors, un director musical, dotze cantants i sis músics es barregen en escena. El plató escènic format per branques de vegetació artificial i un panell de fons on es retro-projecten els ambients dels diferents escenaris de la pel·lícula. Dins d’aquest plató, un actor consulta el seu mòbil mentre es vesteix per interpretar a Francisco d’Orellana i els seus pensaments es projecten en la gran superfície de projecció. Sobre les taules, diferents elements i estris que ens transporten a l’Amazones, a una mina de coltan, a la indústria de telefonia mòbil, a una lliçó d’anatomia, al núvol, a la pluja. Els performers manipulen aquests elements enfront de les càmeres i en la projecció emergeixen mons.

Cererols i les misses

Joan Cererols (1618-1680) va renovar la tradició espanyola renaixentista, obrint-la a les influències barroques arribades principalment d’Itàlia i Flandes a mitjans del convuls segle XVII. Monjo benedictí, Cererols va desenvolupar tota la seva carrera al voltant del Monestir de Montserrat, on va arribar a ser director de l’escolania durant més de vint anys. Cal destacar en la seva formació musical, el seu pas per la seu del monestir benedictí de Montserrat a Madrid, època en què va compondre la seva Missa de Batalla (1648) en honor de Felip IV, el Rei Planeta. En un moment en què l’expansionisme imperial de la corona espanyola començava a donar signes d’esgotament i el model d’espoli improductiu de les colònies americanes ja no donava per mantenir les guerres i tots els fronts oberts, la victòria de les tropes castellanes a Nàpols va provocar una ona d’optimisme a la Cort, de la qual la missa n’és reflex. La segona de les seves grans misses, la Missa pro Defunctis (1651), és tan sols de tres anys després i reflecteix però un ambient molt diferent, més lacònic, dens i fosc, amb motiu de l’epidèmia de Pesta que va assolar Barcelona aquell any i que posteriorment es va propagar a altres parts de la Corona espanyola. Així, les línies austeres ja amb freqüents tensions barroques de la Missa pro Defunctis es contraposen a la brillant Missa de Batalla a 3 cors, de caràcter pseudo profà. La contraposició d’aquestes dues obres evoca el viatge del gust musical des de la simplicitat mística medieval i renaixentista fins a la riquesa de la polifonia i la instrumentació del primer barroc. La majoria de l’obra original de Cererols va desaparèixer en l’incendi de l’Abadia provocat per les tropes franceses durant la invasió de 1811, l’obra que es va salvar va ser impresa a principis de segle XX i va acabar de posar a Cererols en el lloc d’honor del barroc català.

Equip

Creació: Agrupación Señor Serrano
Dramatúrgia i direcció: Àlex Serrano i Pau Palacios
Direcció i versió musical: Javier Ulises Illán
Performers: Àlex Serrano, Pau Palacios, David Muñiz i dos performers més Ensemble vocal: Cor del Teatro Real / Nereydas
Ensemble instrumental: Nereydas
Disseny d’il·luminació: Cube.bz
Vestuari: Lola Belles
Direcció tècnica: David Muñiz
Cap de producció: Barbara Bloin
Producció executiva: Paula S. Viteri

Management: Jordi Tort (FestArtist)

Una producció del Teatro Real i del Teatro de La Abadía
Amb la col·laboració del Festival Internacional de Arte Sacro (FIAS 2022)

Torna a dalt