Silver Lion 2015 - Venice Biennale

Lleó de Plata 2015
Biennal de Venècia

Una isla

Estrena 2023

Tota la literatura que tu i nosaltres llegim està d’acord amb una cosa: cal trobar una nova manera de viure plegats. És difícil no estar d’acord amb aquesta afirmació. Cal superar la fase actual de conflicte cultural i cercar una nova convivència on el “jo” deixi pas al “nosaltres”, on el benestar individual no es pugui concebre sense el benestar comú. Aquests enunciats són irresistibles. I tanmateix, com qualsevol assumpte que es presenta inqüestionable, aquestes afirmacions estan plenes d’elements problemàtics. Qui hi cap en aquest “nosaltres” tan atractiu? Com passem del “jo” al “nosaltres”, de l’individu a la comunitat? Hi cap en aquest “nosaltres” la gent que no ens agrada? Quin percentatge de la població abasta aquest “nosaltres” que somiem? Hi pot haver un “nosaltres” sense un “els altres”? Qui ha d’imaginar aquest nou món? Què fem amb la ràbia (amb la dels “altres” i amb la nostra)? Quin lloc queda per al conflicte? I per a la discrepància? Què fem amb allò que ens molesta? En aquest “nosaltres” hi caben els mosquits? I els virus? El plàncton? Les plantes verinoses? Les plantes artificials? I les intel·ligències artificials? Les intel·ligències artificials. Des dels anys cinquanta, quan van començar els estudis sobre intel·ligència artificial com l’entenem avui dia, les ficcions han retratat les intel·ligències artificials com una amenaça. Possiblement una amenaça semblant a aquella que les màquines suposaven per als ludistes; la dels robots a les novel·les d’Asimov; o en un altre pla, les cares sense rostre dels immigrants a les nostres societats. Com en qualsevol mitologia, la por del creador de ser superat i anihilat per la seva creació ha protagonitzat el dilema de la convivència entre humans i intel·ligències artificials. La por a l’altre, a allò desconegut. Per primera vegada, la humanitat es troba davant d’una agència que és percebuda com a més capaç, com a superior. I aquesta agència se suma a la resta d’agències que ja estan en joc per definir el “nosaltres”. Quins són els drets d’una vaca, d’un humà, d’una AI o del sol? La nostra coreografia del futur entrellaça o lliga les mans? Qui ha d’imaginar els nous mites? I el nostre futur? Què passa si convidem les intel·ligències artificials a imaginar un “nosaltres”? Si les convidem a imaginar un lloc per a aquest “nosaltres”? Què passa si els demanem que ens ajudin a imaginar Una isla?

* Imagen generada por la inteligencia artificial DALL·E mini a partir de una descripción de un posible espacio escénico.

Torna a dalt